diumenge, 16 de desembre del 2012

NAVARCLES - SALLENT

Ahir dia 15 de desembre contra el Navarcles vam guanyar 2-4. Vam començar amb el David de porter, l'Eric Galdran i el Wal•lid a la defensa,l'Alex mig, el Marc i el Patriot a les bandes i l'Eric Ballesteros de delanter. Van sacar el Navarcles i ràpidament els hi vam prendre i vam xutar de lluny. El primer quart va ser tota l’estona igual atacaven uns i la tiraven fora o se la parava el porter, atacàvem nosaltres i fallàvem o se la parava el porter. Al segon quart vaig sortir jo per l'Eric Galdran de defensa, l'Iker per l'Eric Ballesteros de delanter i el Szymon pel Patriot de banda o sigui que vam sortir al segon quart amb l’alineació: David de porter, jo i el Wal•lid de defenses, l'Alex de mig(lladre de posicions), el Marc i el Szymon de bandes i l'Iker de delanter. Al segon quart vam sortir una mica més animadets (amb la meva sortida tot s'ha de dir). El primer gol va arribar en una pilota que vaig prendre jo li vaig passar al Szymon, ell me la va tornar per la banda, li vaig fer un passe ras a l'Alex i ell va xutar amb la cama esquerra (la seva bona) des de fora l’àrea i va marcar (un autèntic golas!). El segon va arribar en un corner que va sacar el Szymon, li va passar a l'Alex que se’n va anar per dintre va xutar el porter va fer un mal refús i el Marc sol va marcar. I així es va acabar la primera part del partit. Al tercer quart vam sortir amb l’alineació: David a la porteria, Wal•lid i Eric Galdran de defenses, Alex de mig, jo i el Marc de bandes i Eric Ballesteros de delanter. Primer va marcar el Navarcles però al cap de pocs minuts l’Eric Ballesteros es va quedar sol amb el porter va xutar el porter la va tocar (lo suficient perquè no entres) i jo que estava per allà com que veia que la pilota no entrava la vaig xutar i aquell cop si que va entrar i li vaig dedicar el gol al porter (el David) perquè m’ho havia demanat i així es va acabar el tercer quart. Al quart quart vam sortir amb l’alineació: David de porter (no cal dir-ho però m’hes igual), Eric Galdran i Wal•lid de defenses, Alex de mig, Marc i Patriot a les bandes i delanter Iker. El Navarcles va marcar però mentre jo i l’Eric Ballesteros li suplicàvem a l’entrenador per sortir el Marc va marcar el 2-4 definitiu. Quan faltaven 7 minuts per acabar al•leluia vaig sortir i quan en faltaven 5 va sortir l’Eric Ballesteros. Podríem haver fet un altre gol però l’Alex va ser massa generós i en comptes de marcar ell li va passar a l’Eric Ballesteros que no s’ho esperava i no la va tocar.

diumenge, 14 de novembre del 2010

El sallent

Aquest any m'he apuntat a futbol a Sallent.
Tenim un equip molt bo i anem segons amb un partit menys.
El numero 1 el porter, es diu Ramon.
El nomero 2 sóc jo i jugo de devanter i mig campista.
El numero 3 és mig campista, es diu Nilo.
El numero 4 és mig campista i defensa, es diu Pau.
El nomero 5 és defensa, es diu Martin.
El numero 6 és defensa, mig campista i el segon porter, es diu Albert.
El numero 7 és mig campista, es diu Gerard.
El numero 8 és defensa i mig campista, es diu Mateo.
El numero 9 és delanter, es diu Eric.
El numero 10 és delanter i mig campista, es diu Alex.
El numero 11 és mig campista i delanter, es diu Marc.
El entrenador és diu Miguel.

F.C.Barcelona vs Villareal C.F.



Ahir dia 13 de novembre vam anar a veure el Barça amb tot Cabrianes. Vam trigar força estona a arribar. Un cop allà, els de l'insti ens van separar i van anar al bar. Els petits i els pares ens vam estar en una placeta de Barcelona. Gairebé tothom es va menjar un entrepà menys jo i els meus pares. La meva mare va anar a fer pipi amb la Mercè (una amiga seva). Van trigar molt perquè tots els lavabos del bar estaven tancats en clau i només n'hi havia un d'obert. Quan van arribar vam anar tots plegat cap al camp.
Hi havia moltes portes. En la primera porta un senyor ens arrencava un tros molt petit de les entrades. A la segona porta haviem de passar l'entrada per una màquina que mirava que no fos falsa. I llavors haviem de buscar cadascú la seva porta que donava al camp (jo m'enrecordo que haviem d'entrar per la 339. Quan vaig entrar al Camp Nou, el vaig trobar gegant, molt més del que m'havia imaginat. Estava ple de persones i de càmeres de la tele.
Ens vam asseure, tot i que encara faltaven 40 minuts per começar el partit. Els primers jugadors a sortir a entrenar van ser els porters del Barça, el Valdés i el Pinto. Després els porters dels Villareal. Al cap de 4 minuts tots els jugadors del Villareal. Tothom els va començar a xiular, però jo i els meus pares no perquè no era massa bonic fer-ho. Quan vàren sortir els jugadors del Barça, tothom els va aplaudir (fins i tot nosaltres).
Els jugadors van tornar als vestidors i es van posar la roba del partit. Quan va començar el partit, van sacar els del Villareal. Els Barça els hi va prendre la pilota deseguida. El Barça va trigar 12 minuts a marcar el primer gol (del David Villa). L'arbitre es va inventar un fora de joc del Messi en una jugada que hagués estat gol; i a sobre els del Villarreal van aprofitar per fer un contraatac que va acabar amb el seu primer gol.
L'arbitre ho va fer fatal en tota la primera part. Quan es va acabar la primera part, tothom va treure mocadors blancs (també el meu pare) i va xiular.
Suposo que per això, a la segona part ho va fer força millor.
En aquesta segona part, el Messi va marcar 2 gols i va anar d'un pel que el Villareal no marqués el seu segon.
Per tant, el partit va acabar 3 a 1 a favor dels nostres.
La sortida del camp va ser un embolic de gent i es va costar força sortir d'allà, però al final vàrem trobar l'autobús.
Quan tornàvem al bus, jo volia dormir, però els de l'insti feien tant xivarri de lo contents que estàvem que era impossible adormir-se.
Vam arribar a Cabrianes a 2/4 de 2 i em vaig adormir en 4 minuts de lo cansat que estava.

diumenge, 6 de juny del 2010

Ens em banyat al riu


Ahir dia cinc de maig hem vaig banyar al riu llobregat amb el Cau.
Hi havien trossos que eren molt fondos i els monitors del Cau m'aguantaven de tant en tant.
Ens van fer fer una prova que consistia en pasar per sobre els aros nadant, després de fer la prova dels aros vam fer una guerra d'alqgues, fang i aigua (ens o vam pasar molt be).
Com que no portavem banyador ni xancletes i hi havien moltes pedres ens vam banyar amb mitjons sabates i pantalons (tota la gent va sortir de l'aigua amb jersei menos jo, l'havia perdut!)

diumenge, 23 de maig del 2010

El meu hort

Aquet cap de setmana ens em dedicat a fer a fer feina a l'hort, treure les males herbes, regar les plantes, tallar la gespa amb el nou talla gespa del papa. Hi ha molta feina i en cara en queda.
Aques any a l'hort tenim moltes poques coses plantades( aques any no plantem tomaqueres per que no tenim prou temps).
A l'escola estem treballant les plantes i potser anirem a veure el meu hort o el de un altre nen de la classe com el hort del Gerart el hort del Carlos o l'hort de l'Anna.

dilluns, 5 d’abril del 2010

Setmana Santa a Alemanya


Dimarts dia 30 de març vaig anar a Alemanya a veure la meva cosina Neus i el seu company Markus.
Quan vàrem arribar a Alemanya vàrem anar a llogar un cotxe que era una passada. Tenia totes les pijades que hi pot haver en un cotxe. I el millor és que va sortir superbarat. Nosaltres vàrem llogar per internet el segon més barat, però com que ningú va llogar aquest més bo i nosaltres anàvem supercarregat i li vàrem fer pena a la noia dels llgouers, ens va donar aquest que era superméscar.
Vàrem estar-nos tots els dies a casa del Kristof i la Mariana, que és la mare del Markus. La Mariana feia un menjar boníssim. A la casa, també hi havia el meu cosí Martí, germà de la Neus. La iaia Rosa també venia amb nosaltres.
Vam estar en una part d'Alemania que es diu Baviera. El poble de la Mariana i el Kristof es diu Neuendettelsau (moltes paraules alemanes són llargues i difícils de dir). Em va va agradar molt Baviera perquè els paisatges i els poblets, molts de l'Edat Mitjana, eren una passada. Tot plegat semblava sortit d'un conte. Alemanya és un país molt ric, però gens contaminats. Els alemanys són molt ecologistes, cuiden molt la natura i moltíssimes cases tenien plaques solars (fins i tot als pobles medievals). Les autopistes eren una canya perquè no tenien límit de velocitat. Al meu pare li agrava molt anar a 160. A Catalunya ja li haguessin tret tots els punt del carnet i li haguessin posat mil multes.
Un dia vam anar a una ciutat i amb el Martí vam pujar unes escales que anàven en un passadís llarguíssim que passava per dintre d'unes muralles de l'Edat Mitjana. Des d'allà adalt es podia veure tota la ciutat superbé. El Martí feia broma perquè deia que unes torres d'aquell poble semblaven la Sagrada Família.
El segon dia vam anar al Playmobil Fun Park. Jo m'ho vaig passar molt bé. Hi havi una roda gegant que rodava i s'havia de pujar a dalt sense caure-hi. Hi havia un vaixell pirata molt gran dintre d'un llac on s'hi podia anar amb unes balses remant. Semblava que es pugués caire a l'aigua. La Neus i el Martí remaven i jo portava un pal per no xocar. La Jana s'ho mirava tot asseguda damunt de la Neus.
A Munich vàrem veure una església molt xula amb unes estàtues a la façana que giraven i es movien a les 5, a les 11 i a les 12.
El diumenge vàrem anar a una missa protestant on cantaven la Mariana i el Kristof. El protestants són com nosaltres els catòlics, però a les seves esglésies no hi ha sants, els capellans es poden casar (com el Kristof que havia sigut i està casat amb la Mariana) i canten a les misses (que són més aviat llargues).
Després de la missa vàrem fer una cosa que a Alemania es típica de la Setmana Santa. La Mariana ens va amagar pel pati de casa seva uns nius plens d'ous de xocolata i txutxes. Això era per als 5 més joves. Per als més grans el Marcus va amagar ous pintats per la Mariana que eren una passada!!! Es típic a Alemania que per Setmana Santa hi hagi ous pintats per tot arreu. La iaia va fer moltes fotos de fonts plenes d'ous.
Vaig aprendre a dir molt paraules en alemany com per exemple: ja (sí), nein (no), danke (gracies), bitte (sispalu), guten morgen (bon dia), gute nacht (bona nit), sehr gut (molt bo), auf wiedersehen (a reveure), etc.
I per si tot això no fos prou, ens vàrem ensenyar a jugar al Die Siedler von Catan, un joc que s'assembla una mica al Carcassone, però és super millor. Jo i els meus pares el buscarem per Cataluna a veure si el trobem i ja us ensenyaré com es juga.

Alemania